L’altre dia parlant amb un company, debatíem sobre el sentit i el valor de les coses, no és de estranyà, i els anys cada cop ho verificant, que el fet de no tindre allò que s’ha de tindre, no és possible, la pressió social i els medis de comunicació, han fet que cada cop vulguem més i més, es igual si no serveix, ho l’ús que sen fa, la consigna és , tindreu.
No sé si els anys tindran res ha veure, el que si que sé, que cada cop es el mateix.
1.-Bombardeig televisiu i si no ha quedat clar, cartells panoràmics, ep! També les marquesines, que per cert, es tant a tot arreu, si no fixeu-s’hi, que més d’un quant no sap que fer, be que s’ho llegeix.
2.-“Pot obrir si us plau, correu comercial”, ei! Sempre entrant!, no ho sé, però sempre ho aconsegueixen. La propaganda si no ja cap familiar, amb grans dots de vident, generalment durant, de una a dues setmanes(menjador, rebedor...), si per descuit entra al lavabo, la cosa pot dura algunes setmanes més.
3.-Vet aquí, que aquest és el més decisiu, el veí del costat “ JA HO TÉ”, aquí podríem obrir varies bifurcacions, si més no, tornar al apartat Nº 2, que seria anar al menjador i agafar el prospecte per saber, quant costarà la broma, ho bé continuar seguin el pas nº1 i nº2, successivament, fins arribar al pas nº4.
4.-Aquest es amb el que tots somiem, desitgem i volem, el definitiu, l’adquisició, tot i que crec que ja una forta manipulació dels medis, un pensa que ho decideix ell, però tinc els meus dubtes.
Malgrat aquest procediment, sempre ni hauran altres vies d’accés, però el motiu sempre és el mateix. Fins ara ens ho prenem a broma..... cada vegada entenc més a la gent de la tercera edat.
